Nunavut és una de les regions que surt al conte «Els nens de l’aigua» (novetat editorial Sant Jordi 2009)

VILAWEB. DIMECRES,
15/04/2009 – 20:00h

Nunavut: deu anys d’autonomia inuit

Imatge gran de la noticia

Nunavut (‘la nostra terra’ en llengua inuktitut) és un extens territori
àrtic de dos milions de quilòmetres quadrats i sols trenta mil habitants que va
obtenir l’1 d’abril de
1999
l’autonomia del Canadà amb la institució
d’un parlament propi a la capital, Iqaluit. La creació de Nunavut es va concretar arran d’un
compromís entre la població autòctona i el govern canadenc: els inuit van
renunciar a les reivindicacions tradicionals sobre la possessió legal de tota la
terra de Nunavut en canvi d’una autonomia especial. Deu anys després,
l’autonomia no ha resolt els principals problemes sòcio-econòmics d’aquesta
àmplia regió escindida dels Territoris del
Nord-oest
, com l’altíssima taxa d’atur o el fracàs escolar. Tampoc s’ha
avançat gaire en la formació d’una administració local ni en l’autonomia
financera, atès que bona part del pressupost és sufragat pel poder federal
canadenc. El naixement de Nunavut, amb tot, ha esperonat la resta de comunitats inuit del Canadà i el Quebec a reivindicar més autonomia.

Al Quebec es preveu per al 2011 l’autogovern de Nunavik (‘indret per viure’), una
regió de mig milió de quilòmetres quadrats del Gran Nord quebequès
on viuen onze mil inuit; a la província de Labrador es va aprovar la creació de Nunatsiavut (‘la nostra bella terra’), i
als Territoris del Nord-oest hi ha la Inuvialuit Settlement Region. Tots
quatre territoris es coordinen per mitjà de l’Inuit
Tapiriit Kanatami
.

Poble antic

Els inuit són un dels
pobles indígenes més antics. Fa trenta mil anys un grup de caçadors, amb les
famílies corresponents, van passar l’estret de Bering fins a Sibèria i a poc a
poc es van anar disseminant pel pol Nord fins a Grenlàndia. Es calcula que
actualment hi ha 150.000 inuit a les regions
àrtiques
d’Alaska, Nunavut, Grenlàndia (on fa
cinc mesos els quaranta mil habitants van obrir la porta
a la independència) i la regió russa de Txukotka.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.