Ahir dimecres 11 de març es va celebrar la jornada
“El futur de l’edició independent”, una iniciativa d’Edi.cat, a Barcelona. Hi
van participar Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb; Julián Viñuales, editor de Global
Rhythm Press i cofundador de Contexto; Francisco Javier Jiménez,
escriptor i editor, capdavanter en l’estudi de la renovació tecnològica del
llibre i correponsable d’un bloc molt interessant; Rafel Català, editor de
Dalmau Editor; Josep Cots, editor d’Edicions de 1984; Jordi Fernando, editor
d’Editorial Meteora, i Ernest Folch, editor d’Ara Llibres. La cloenda de la
jornada va anar a càrrec del secretari de Cultura de la Generalitat, Eduard
Voltas.
“El futur de l’edició independent”, una iniciativa d’Edi.cat, a Barcelona. Hi
van participar Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb; Julián Viñuales, editor de Global
Rhythm Press i cofundador de Contexto; Francisco Javier Jiménez,
escriptor i editor, capdavanter en l’estudi de la renovació tecnològica del
llibre i correponsable d’un bloc molt interessant; Rafel Català, editor de
Dalmau Editor; Josep Cots, editor d’Edicions de 1984; Jordi Fernando, editor
d’Editorial Meteora, i Ernest Folch, editor d’Ara Llibres. La cloenda de la
jornada va anar a càrrec del secretari de Cultura de la Generalitat, Eduard
Voltas.
Es
va parlar, sobretot, de la renovació imminent del món editorial. Dels possibles
canvis tecnològics (quins seran, finalment, el suport i el llenguatge?). Dels
sectors que en quedaran clarament afectats. De la competència, que augmentarà.
De la importància dels nínxols editorials. De la crisi. De les associacions de
les petites editorials. Del canvi en la gestió dels drets. Del retorn als
orígens que, paradoxalment, comportaran les noves tecnologies. Del paper actiu
que sembla que està adoptant el consumidor a l’hora de consumir. En definitiva,
es va parlar de la crisi de les editorials, distribuïdores i llibreries tal com
les entenem ara, i de la selecció natural que sembla que el mateix mercat farà
d’editors, distribuïdors i llibreters. Haurem d’estar amb els ulls ben oberts i
no equivocar-nos de jugada. La cosa s’està posant emocionant.
va parlar, sobretot, de la renovació imminent del món editorial. Dels possibles
canvis tecnològics (quins seran, finalment, el suport i el llenguatge?). Dels
sectors que en quedaran clarament afectats. De la competència, que augmentarà.
De la importància dels nínxols editorials. De la crisi. De les associacions de
les petites editorials. Del canvi en la gestió dels drets. Del retorn als
orígens que, paradoxalment, comportaran les noves tecnologies. Del paper actiu
que sembla que està adoptant el consumidor a l’hora de consumir. En definitiva,
es va parlar de la crisi de les editorials, distribuïdores i llibreries tal com
les entenem ara, i de la selecció natural que sembla que el mateix mercat farà
d’editors, distribuïdors i llibreters. Haurem d’estar amb els ulls ben oberts i
no equivocar-nos de jugada. La cosa s’està posant emocionant.
Els conferenciants van estar molt encertats,
preocupats, naturalment, però sense dramatitzar. Ens va agradar especialment un
apunt que va fer en Vicent Partal: tota aquesta revolució tecnològica està molt
bé, i segur que els e-books ens facilitaran molt la vida, però pel llibre, pel
llibre en paper, tal com l’entenem ara, hi ha esperança: el llibre (i això és
una cosa tan evident que costa de veure), tècnicament, és un gran invent. No se
li acaba la bateria, te’l pots endur al llit, es pot mullar una mica i no li
passa res, no pesa, pot anar a la platja i no s’espatlla si cau a terra. Per
tant, sembla que ens tocarà jugar a dues bandes, que tampoc està malament.
preocupats, naturalment, però sense dramatitzar. Ens va agradar especialment un
apunt que va fer en Vicent Partal: tota aquesta revolució tecnològica està molt
bé, i segur que els e-books ens facilitaran molt la vida, però pel llibre, pel
llibre en paper, tal com l’entenem ara, hi ha esperança: el llibre (i això és
una cosa tan evident que costa de veure), tècnicament, és un gran invent. No se
li acaba la bateria, te’l pots endur al llit, es pot mullar una mica i no li
passa res, no pesa, pot anar a la platja i no s’espatlla si cau a terra. Per
tant, sembla que ens tocarà jugar a dues bandes, que tampoc està malament.
Pel que fa al paper actiu
que diuen que està adoptant el consumidor, que se suposa que serà un dels
factors que provocaran el gran canvi i que farà mal sobretot als grans grups,
no podem deixar d’expressar un cert escepticisme. La idea és que el consumidor
serà agent actiu del que consumeix, decidirà què vol i què no vol. Tot plegat
lligat amb el web 2.0 o amb les televisions que et deixen escollir la
programació. Això, evidentment, si fos així, provocaria canvis molt importants.
Però no ens ho acabem de creure. Decidir saber què es vol és complicat, i a la
gent, en general, ens agrada que aquesta feina ens la donin una mica feta
(tenir la sensació que un escull, però sense haver-s’hi d’esforçar gaire). És
més fàcil saber què toca llegir que pensar realment què et ve de gust llegir.
Si aquesta feina la seguiran fent els grans grups o si sortirà una nova figura
que es dedicarà a fer-la, no ho sabem, però estem gairebé convençuts que hi
haurà d’haver alguna cosa que ens ajudi a seleccionar entre l’allau de
possibilitats que ens caurà a sobre. I que consti que ens agradaria
equivocar-nos!
que diuen que està adoptant el consumidor, que se suposa que serà un dels
factors que provocaran el gran canvi i que farà mal sobretot als grans grups,
no podem deixar d’expressar un cert escepticisme. La idea és que el consumidor
serà agent actiu del que consumeix, decidirà què vol i què no vol. Tot plegat
lligat amb el web 2.0 o amb les televisions que et deixen escollir la
programació. Això, evidentment, si fos així, provocaria canvis molt importants.
Però no ens ho acabem de creure. Decidir saber què es vol és complicat, i a la
gent, en general, ens agrada que aquesta feina ens la donin una mica feta
(tenir la sensació que un escull, però sense haver-s’hi d’esforçar gaire). És
més fàcil saber què toca llegir que pensar realment què et ve de gust llegir.
Si aquesta feina la seguiran fent els grans grups o si sortirà una nova figura
que es dedicarà a fer-la, no ho sabem, però estem gairebé convençuts que hi
haurà d’haver alguna cosa que ens ajudi a seleccionar entre l’allau de
possibilitats que ens caurà a sobre. I que consti que ens agradaria
equivocar-nos!
