Apunt de Ricard Torrents sobre el llibre «Sol, jo, cremant a l’ombra» de Miquel Desclot al seu bloc Atlàntida

 
 «Els versos que acaba de publicar Desclot, de títol foixià, Sol, jo, cremant a l’ombra, fan possible l’impossible: traduir poesia. No són sinó els versos genials tradduïts del geni de l’arquitectura i de l’escultura i de la poesia Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni, conegut com Michelangelo. Són versos traductors que contradiuen savis entestats a negar la traduïbilitat de la poesia. Com Italo Calvino, que he llegit que gosava dir que: «Tots sabem que la poesia en vers és intraduïble per definició». Doncs, no, tots ni totes ni tothom no ho sabem.» 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Literatura i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.