
«Els versos que acaba de publicar Desclot, de títol foixià, Sol, jo, cremant a l’ombra, fan possible l’impossible: traduir poesia. No són sinó els versos genials tradduïts del geni de l’arquitectura i de l’escultura i de la poesia Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni, conegut com Michelangelo. Són versos traductors que contradiuen savis entestats a negar la traduïbilitat de la poesia. Com Italo Calvino, que he llegit que gosava dir que: «Tots sabem que la poesia en vers és intraduïble per definició». Doncs, no, tots ni totes ni tothom no ho sabem.»